dijous, 3 d’abril del 2008

Un bloc que només parla d’una novel·la?


Us preguntareu el perquè. I jo intentaré explicar-lo.

Les novel·les neixen a partir d’una idea, però després es despleguen en moltes direccions. Sempre m’han agradat els textos que expliquen com s’han escrit alguns llibres, com s’han trobat els temes, les imatges, els arguments. Ara, Internet i les seves infinites possibilitats ens permeten desgranar a poc a poc l’ànima d’un llibre i compartir aquestes reflexions amb els lectors, tant a través dels posts com amb les curiositats que aniran passant per la columna de la dreta.

Aquest bloc contindrà informació sobre aspectes interessants o inèdits de la novel·la La passió d’Alexandra (Barcelona, Editorial Barcanova, 2008). Us parlaré de com se’m va acudir la idea, dels escenaris i personatges que hi viuen, de les coses que els agraden, dels temes que s’hi tracten. Serà doncs com una novel·la paral·lela on trobareu bona cosa de dades que us poden interessar, però també notícies de presentacions, enquestes al voltant del llibre, opinions alienes.

La intenció, i més en aquesta novel·la escrita per a joves de 10 a 80 anys, és comunicar-se amb els lectors i lectores, que puguin dir la seva, que tinguin més elements per endinsar-se en les pàgines de La passió d’Alexandra.
Em preguntava quina seria la millor manera de començar, i he pensat que, per si un cas encara no l’haveu llegida, us hauria d’explicar una mica de què va aquest llibre...


L’Alexandra és una noia catalana d’origen ucraïnès. Té fama de ser divertida, els seus companys i companyes l’aprecien, malgrat que no sempre comprenen les seves dèries, una mica insòlites per a la majoria. Aquest fet la fa sentir diferent i li fa cercar espais de solitud on gaudir de les seves aficions. La lectura, llençar xiclets que es queden enganxats al sostre de l’habitació o la música de la cantant islandesa Bjork, esdevenen els seus aliats a l’hora de construir un món paral·lel on viure.
L’amistat d’una noia argentina que arrossega un passat difícil farà trontollar el seu món personal, sobretot quan aquesta li descobreix a Internet la pàgina del bookcrossing, una web de gent que allibera llibres perquè altres els trobin. Totes dues entraran en contacte amb un misteriós personatge que, després d’anunciar-ho en la xarxa, abandona als cafès de l’Eixample llibres de la poeta argentina Alejandra Pizarnik. La lectura d’aquesta autora canvia la manera de veure les coses de l’Alexandra, la qual, mentre investiga la vertadera identitat del personatge, anirà descobrint els secrets de la seva nova amiga.


Potser he aconseguit despertar la vostra curiositat, potser no. En tot cas, podeu passar-vos alguna altra vegada i anar llegint els posts nous que s’aniran publicant amb freqüència en aquest bloc.

I no us oblideu de dir la vostra als comentaris.

Fins aviat.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig llegir El misteri del barri gòtic fa dos anys i em va agradar. Potser em llegeixi també aquesta. Fa bona pinta.
I la poeta argentina? Ens la recomanes?
Sònia (Hospitalet)

O. ha dit...

Enhorabona per aquesta iniciativa, Xulio. T'aniré seguint, com sempre.

X. R. Trigo ha dit...

Hola Sònia! Doncs crec que és més que recomanable. Potser estem parlant de la poeta amb més força que ha donat la llengua castellana al segle XX.
Gràcies per les paraules.

X. R. Trigo ha dit...

Gràcies per passar-te, trapezista. Ens veurem aviat, sembla, en algun lloc molt blanc.

Unknown ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Felicitats, Xulio, pel llibre i per aquesta iniciativa!
Josep

X. R. Trigo ha dit...

Hola Josep!

Doncs gràcies per passar-te a veure'l. Ja veure'm com surt. De moment espanta per la feina que suposa, però sens dubte els blocs li donen una oportunitat al lector de dir la seva que no podem rebutjar.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Hola Xulio!
M'estic llegint el llibre que me'l demanen per a l'escola. És un dels pocs llibres que m'està agradant, dels que hem de llegir.
La xerrada que vas fer a l'escola va ser interessant :)
Marta (Barcelona)

X. R. Trigo ha dit...

Hola Marta!

Doncs t'agraeixo moltíssim el comentari. Espero que el plaer de la lectura arribi fins al final.

Ja m'explicaràs.

Recordo alguna Marta, però no sé ben bé de quin col·legi ets.

Una abraçada.

withoutfeargirl ha dit...

Vas venir a la meva escola (S.E.S Collbató) per parlar del joc, no me'n recordo de l'e-mail on ho haviem d'enviar i he decidit deixar'ho aqui si et sembla bé.
Pregunta7.- Em sembla que és 1997. És correcta? Espero que sí. Ah sí! I em vaig llegir el llibre, és molt bo, de veritat!

Anònim ha dit...

Hola withoutfeargirl! Doncs em sembla que és correcta... a veure... síííí! Es correcta!

M'alegra molt que t'agradi el llibre.

L'email per les respostes és...

alexandrabloc@gmail.com

Una abraçada, campiona!

X. R. Trigo